Aquests dies de viatges i descoberta, passa que a vegades busquem i ens deixem captivar per un paisatge idíl·lic, per un lloc icònic, per una muntanya imponent que treu l’alè… Però, com ho viuen els petits? Què passa si ens fixem en la seva perspectiva?
No us ha passat que mentre vosaltres mireu aquell paisatge de roques com de conte de fades, o la immensitat d’una posta de sol, els menuts estan al·lucinant amb una papallona o un escarabat rinoceront?
“La natura és gran en les coses grans però és grandíssima en les coses diminutes”, va dir Jacques-Henri B. de Saint-Pierre. I, efectivament, hi ha molta bellesa en el vol d’un espiadimonis, una orquídia autòctona o la sincronia dels estornells.
Els infants són grans detallistes que gaudeixen d’aquella petita flor o el brunzir d’una abella. Amb la seva visió ens ajuden a apropar-nos (literal!) a un món tan accessible com desconegut: “la natura menuda”.
Per què passa això? Potser perquè els menuts no tenen massa expectativa prèvia sobre els llocs, i es meravellen de qualsevol cosa. Al cap i a la fi, potser és la primera vegada que veuen una marieta, un dragó o un insecte bastó. A més, la natura s’ha demostrat que ofereix els estímuls adequats al que ells necessiten: ni massa (com a la vida urbana quotidiana) ni massa poc, com per avorrir-se.
Si teniu ocasió, valoreu fer caminades més pausades, on no importa tant arribar com el camí, que ells i elles puguin fer al seu ritme, sent els motors de la descoberta.
Diuen que quan passegem pel bosc ens perdem com un 90% de la fauna que hi ha; la majoria simplement desapareix al nostre pas, és igual si no som caçadors, per a ella som un perill. Però podem fer l’exercici d’aturar-nos una estona, uns 15 minuts bastaran per a què els ocells tornin a cantar i les granotes a les seves roques preferides. Si, a més a més, aneu cada dia, aquest temps es reduirà i la fauna us deixarà de veure com una amenaça. En tot cas, sempre hi ha un formiguer que continua amb la seva activitat com si no hi fóssim.
És més, tot i que pugui semblar un contrasentit, podeu prioritzar passar un temps al mateix lloc, en comptes de buscar molta varietat. Per què diem això? Potser si sou dels que havíeu anat al poble dels avis de petits, o al mateix càmping cada any, sabeu què volem dir. A banda de retrobar-nos amb cosins i/o amics, aquestes estades permetien la descoberta profunda dels llocs, amb tots els seus “tresors naturals”. Al final sabies on trobar les mores, a quina hora sortia l’òliba, on veure capgrossos, i quan i on florien els colitxos que us agradava fer esclatar. Curiosament, repetir lloc multiplica les experiències.
“L’únic veritable viatge de descobriment consisteix no a buscar nous paisatges, sinó a mirar amb nous ulls”, afirmava Marcel Proust. Podem sortir cent vegades al mateix lloc (platja, camp, bosc, muntanya) i encara hi trobarem alguna sorpresa. Amb aquesta idea us deixem desitjant-vos un feliç i minimalista estiueig, centrat en els menuts i en allò menut.
Publicat originalment a la pàgina de MenutsGirona, reproduït amb permís.